dilluns, 26 de setembre del 2016

Cant antic, que no càntic

 















Entonava un cant antic
que no volia ser un càntic.
Més proper, potser, al cant del cigne,
cantava trist per les coses perdudes
i també per aquelles que se li morien,
ara  engrunades a les mans tremoloses.
Cantava pels vells amors, per les fulles marcides,
i per tots els records que s'amuntegaven, polsosos,
al fons d'un cor, cansat de tant no-viure.


Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de setembre de 2016

2 comentaris:

  1. Bonic, però veig que també utilitzes el simbolisme del cor, jo fa temps que no. El cor només el el motor, el cap és el centre de tot sentiment, emoció, i acció, de totes maneres és molt subtil i be matizar el poema, no et molestis he?

    ResponElimina