dilluns, 26 de setembre del 2016
Cant antic, que no càntic
Entonava un cant antic
que no volia ser un càntic.
Més proper, potser, al cant del cigne,
cantava trist per les coses perdudes
i també per aquelles que se li morien,
ara engrunades a les mans tremoloses.
Cantava pels vells amors, per les fulles marcides,
i per tots els records que s'amuntegaven, polsosos,
al fons d'un cor, cansat de tant no-viure.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de setembre de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bonic, però veig que també utilitzes el simbolisme del cor, jo fa temps que no. El cor només el el motor, el cap és el centre de tot sentiment, emoció, i acció, de totes maneres és molt subtil i be matizar el poema, no et molestis he?
ResponEliminaTu no em molestes mai.
Elimina