Porque tras la sonrisa ingenua
se esconde el conocimiento de la evidencia.
“ Tú clavaste
esa espina” Montse Soriano
No era un somriure franc, ni obert.
No era l'esclafit sorollós,
la rialla sincera.
Estrafeies el rostre
amb un gest estudiat,
sabent-te seductora.
Sabies la teva irresistible bellesa.
Coneixies, tan bé, tots els mecanismes
que encenien les passions al cor
i a l'entrecuix dels amics
encara barbamecs.
He somiat molts anys
les teves dents, tan blanques,
i aquells llavis humits
que mai no vaig besar.
I somiaré, encara,
aquell lleuger somriure
que vas clavar-me al fons
d'un cor adolescent,
el dia que em dessagni,
si mai puc arrencar-lo.
No era l'esclafit sorollós,
la rialla sincera.
Estrafeies el rostre
amb un gest estudiat,
sabent-te seductora.
Sabies la teva irresistible bellesa.
Coneixies, tan bé, tots els mecanismes
que encenien les passions al cor
i a l'entrecuix dels amics
encara barbamecs.
He somiat molts anys
les teves dents, tan blanques,
i aquells llavis humits
que mai no vaig besar.
I somiaré, encara,
aquell lleuger somriure
que vas clavar-me al fons
d'un cor adolescent,
el dia que em dessagni,
si mai puc arrencar-lo.
Joan Gimeno. Montrodon, 13 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada