divendres, 23 de setembre de 2016

Amor al cep































El pàmpol sec, endut pel vent, somia
en un penjoll de vellut que cada dia
li servia, pacient, de companyia,
suspesos tots dos a la branca d'un cep,
i que a hores d'ara jaurà, per ser premsat
en cruent sacrifici al 'piador', vessant la sang
que esdevindrà el sempre preuat most.

Esperits del vi, per què deixeu que amor tan gran,
tan gran companyonia, quedi partida, avui,
per donar vida al terra càlid que alimentarà el cep
i al roig encès d'un most que aviat serà vi.

Fugaç història d'amor que no prospera
per poder donar al món una botella
que gaudirà algun torrat mortal, que sense espera,
l’engolirà amb quatre glops sense saber

el sacrifici sofert  pels dos amants.



Joan Gimeno. Vilafranca, setembre de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada