divendres, 16 de setembre del 2016

Camino


























Ebri de sol, camino fent tentines

ensopegant amb peus feixucs

els traïdors còdols

i els clots sempre polsosos del camí.


La vida s'obre davant meu per oferir-me

un gran ventall de béns, insospitats,

i de paranys terribles

que no sé destriar.


I miro el cel, tant blau, tot clivellat de núvols,

flocs de cotó, suau, que enjogassats s'enlairen,

pensant, malgrat que avui no avanço

i mentre pugui, 

si encara val la pena caminar.


Joan Gimeno.  Montrodon. 17 de juny de 2015

2 comentaris:

  1. Encara que amb melangia, el llenguatge és tan bell, que es fa agradable el camí pel qual ens fas passar.

    ResponElimina