divendres, 16 de setembre de 2016

Camino


























Ebri de sol, camino fent tentines

ensopegant amb peus feixucs

els traïdors còdols

i els clots sempre polsosos del camí.


La vida s'obre davant meu per oferir-me

un gran ventall de béns, insospitats,

i de paranys terribles

que no sé destriar.


I miro el cel, tant blau, tot clivellat de núvols,

flocs de cotó, suau, que enjogassats s'enlairen,

pensant, malgrat que avui no avanço

i mentre pugui, 

si encara val la pena caminar.


Joan Gimeno.  Montrodon. 17 de juny de 2015

2 comentaris:

  1. Encara que amb melangia, el llenguatge és tan bell, que es fa agradable el camí pel qual ens fas passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Adela. Això és que t'ho mires amb bons ulls.

      Elimina