Guardava un llum, per a tu,
com una teia encesa.
Per a tu guardava la llum
que no s'esgota.
Per aclarir-te el camí costerut
de la vellesa que encara ni intueixes.
Per quan perdessis allò que,
ara, et sembla etern. La lluïssor.
com una teia encesa.
Per a tu guardava la llum
que no s'esgota.
Per aclarir-te el camí costerut
de la vellesa que encara ni intueixes.
Per quan perdessis allò que,
ara, et sembla etern. La lluïssor.
La lluïssor, que es va perdent,
de la bellesa.
de la bellesa.
Joan Gimeno. Montrodon, 21 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada