Camino un camí,
estret i costerut,
que ja no em mena enlloc.
Són els mateixos camps
amb collites distintes
d'aquelles que vaig veure
fa anys, quan era jove.
estret i costerut,
que ja no em mena enlloc.
Són els mateixos camps
amb collites distintes
d'aquelles que vaig veure
fa anys, quan era jove.
Nous blats que creixen
com abans i sense pressa,
terra adobada
amb la suor del pagès.
Immutables paisatges
que escruto amb els meus ulls
i que em transporten, amables,
a estius més generosos.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada