Tot és teu

Tot és teu.
El meu passat.
L'ahir que ens contemplava.

La imatge que duc impresa

a la retina dels teus cabells adolescents

ballant al vent d'una tarda de maig.

També són teus,

els meus records, dolços records,

i les meves ferides.

I aquestes mans, ara endurides

que encara senten el subtil missatge

de les primeres carícies.

I els meus llavis, ressecs,

que tant han mentit

però tant et van besar...

Són teus encara.

Són teus, també, el sol i l'aigua

i l'herba on sempre jèiem

a l'obaga fresca de la font.
No sé si el sol l’escalfa avui

o si encara hi brolla l’aigua, 

o bé, si l'herba ha sucumbit 

a un immens edifici d'oficines.

Però tot segueix sent teu.
I teu serà, mentre jo guardi

record de tu i de mi.

Mentre pugui reviure

les nostres caminades.

I el meu futur,

si és que jo tinc futur,

també serà tot teu.

Mentre em bategui el cor

i tingui una esperança..

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de setembre de 2018