Girem, girem...
sense moure'ns de lloc.
Com la baldufa eterna
de fusta seca i vella.
Girem, girem...
ballem un ball mesell
que encara ens fa pensar,
magnífica il·lusió,
que anem a on volem.
Presoners d'un cordill,
quan ens en deslliurem
no podem fer res més
que allò que ens és
manat.
Girar, girar...
com a divertiment
d'aquell nen consentit
que és l'amo del
cordill.
Joan Gimeno. Montrodon, 24 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada