Si fuig rabent l'amor
quan menys ho esperes,
tot fent un posat
sorrut, absent i aspriu
igual que ho fan les
curtes primaveres
tot just quan arriba el
calorós estiu...
Si veus sorprès, com
marxa l'estimada
llençant-se als braços
de l'amant furtiu
i encara sents al nas la
bafarada
d'un amor que tu creies
bo i ha estat nociu...
Si plores la companya
que vas perdre,
pregunta't el primer si
et va merèixer,
si et va aportar quelcom
que et va fer créixer...
No ploris un amor no
correspost
si has fet tots els
possibles per salvar-lo.
Cerca'n un altre obrint
el cor tantost.
Joan Gimeno. Montrodon, 11 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada