dijous, 18 d’octubre del 2018

Sonet I































Suporto esfereït tanta basarda
que visc pacientment  en soledat
i sense saber del cert si he encertat
vivint de fa tant temps en l'hora isarda.


Malgrat que m'he vestit amb la cuirassa,
atacant objectius amb paciència
no he aconseguit deixar en evidència
als enemics, tots ells d'estirp bastarda.


Duc  al damunt aquell llegat feixuc
que em lliga al món a fi de conquerir;
llegat pesat i a voltes malastruc


que  llençant-me a la lluita, de retruc
en dóna  més motius per estimar.
Un sentiment de pàtria i aixopluc.



Joan Gimeno.  Montrodon, 16 de març de 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada