Perdoneu-me pel plagi, Miquel.
Però algú ho havia de dir.
La Leonor farà
tretze anys
el trenta-u d'octubre
i tothom sap
que no es posarà a
treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang
per sempre.
No durà trenes,
tan neta i rinxolada,
i dirà: "Papa, Rei
meu" i "Fot-li canya"
Molta gent no l'estima,
la Leonor, tan tendra,
i ella canta el 'cara al
sol'
mentre mandreja.
Els anys, però, dins del
palau,
es dilueixen jolius i feixucs
en la llum rosada
dels amplis finestrals.
La Leonor, d'acord amb
la molt sàvia
predicció de la gent,
creix tot pensant
que potser sí que ho
tindrà molt ros
per arribar a ser reina.
Així i tot, però,
sap que les seves filles
tampoc no duran trenes
ni hauran de treballar
ni dir: "Sí
Senyor"i "bones tardes"
quan compleixin tretze
anys.
Joan Gimeno. Montrodon, 10 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada