Crec en un Déu, que rau
emperesit
al si del cor -o del
cap, qui ho pot saber del cert-
de cadascun dels homes.
Creador d'un cel pensat
i creat
des de la Terra i que
transforma tota cosa
visible en una esperança
etèria, imperceptible,
quasi impossible
d'assolir si hem de ser realment
conseqüents amb els seus
manaments.
Un Déu que crucifiquem
sovint
cadascú al seu Gòlgota.
De la mateixa naturalesa
nostra,
ressuscita, no sempre al
tercer dia,
per fer-nos veure allò
que no fem bé,
quan jutjem sovint,
intransigenst i crítics,
vius i morts d'entre els
nostres proïsmes.
Confesso que espero íntimament
que em perdoni els pecats
-que en tinc-,
i que no entenc gaire, però, aquella cosa
de la resurrecció dels
morts i la incerta vida eterna.
Joan Gimeno. Montrodon, 29 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada