Sonet X (‘estrambótico y con moraleja’)

 

  

I quan el Quixot desmunta, hi ha qui veu
dessota un bací i lluint un cos ferreny,
un vell desdentegat que marxa a peu,
perdut ja fa molt temps qualsevol seny.

Ningú es para a pensar per un moment
per què lluita aquell home esprimatxat,
què li passa pel cap, quin pensament
a caminar l'empeny  tan capficat.

No importa si els molins li fan la guitza
o enyora la molsuda Dulcinea
o Sancho mostra una llustrosa betza.

Ningú vol veure el cor, allà on amaga
el  sentit infinit de la justícia
que el dessagna com si fos una llaga.

Vegeu, senyors, com és.
Qui vulgui  allò que és just,
sovint , serà incomprès.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de març de 2018