Ens trobarem, ara que
ens hem perdut?
Podràs si em veus,
recordar el meu somriure?
Sentir, encara que
llunyà, l'escalf del bes
nascut entre tu i jo
sense gairebé
ni voler, aquell bell
dia?
Conserves aquell sabor,
farcint-te els llavis?
No s'ha esvanit l'encís
de la besada
malgrat la boira, el
temps i les arrugues?
No pas per mi. Jo guardo
ben present el gust
senzill i intens
d'aquell moment que encara m'enamora.
Qui sap si tu...?
Qui sap si tu...?
Joan Gimeno. Montrodon, 16 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada