Algun dia, quan jo ja no
hi seré,
algú trobarà aquest
paper guardat
curosament, plegat a
dins les pàgines
d'un llibre.
Es deslliuraran de
l'oblit, uns pensaments,
inefables fantasmes,
d'aquell que vaig ser
sense ni gairebé
adonar-me'n.
Què hi voleu fer? Diuen
que no s'hi pot fer res.
Que és llei de vida.
Jo passaré. Com també va
passar Ulisses.
De mi, però, ningú no en
parlarà.
És la sort, i també la
servitud que té l'anonimat.
La servitud silent que
té ser un home gris.
Joan Gimeno. Montrodon, 24 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada