dimecres, 2 de novembre de 2016

De debó o de per riure





















Esdevé d'un roig encès, de debò,
i d’un esperit misteriós, la fageda,
els dies com avui, quan el fred
i el dia de Tots Sants remouen fulles i esperits
tot recitant fluixet les antigues rondalles.

Aquelles que explicaven els avis,
a la vora del foc i a la llum d'un llum d'oli,
i escoltàvem, canalla,  atents i encisats
i amb la boca badada, ben igual
com avui mirem als nous enginys
les històries d'uns zombis tenyits de vermell,
arribats d’ultramar. Tenyits de roig, també.
Però de sang de per riure.

Joan Gimeno.  Montrodon, 1r. de novembre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada