dilluns, 21 de novembre de 2016

Quan desarem l’estel?

























Tenim  amarats de pluja els carrers i la roba.
I als ulls, duem  les llàgrimes que amaren
uns cors cansats de tant mirar el futur
i de no veure'l.
On sou, companys? Els vius.
Que els morts tots ho sabem, on jeuen.

La lluita és viva encara i no podem
desar les antigues banderes.
Ja guardarem l'estel després que hàgim vençut.
Perquè serà aleshores quan tots
podrem trobar aixopluc dessota quatre barres.



Joan Gimeno.  Montrodon, 21 de novembre de 2016

2 comentaris:

  1. LA gent està cansada, i saps de què?, de la poca seguretat que els dóna els polítics que tenim, que semblen nens de parvulari, et diré, els de parvulari, més tard o més d'hora, arriben a una entesa, així que ja no sé amb que comparar-los.

    ResponElimina