dimecres, 16 de novembre de 2016

Camino pels meus somnis
























No, no serà això. 
No serà aquest mal.
Ni tampoc,
ni de molt,
allò de bo que em passi.
La meva sort
serà no esperar
mai res.


Perquè si esperés quelcom,
seria un més,
captiu
dels fats i del voler
de la gent que conec
-o que potser crec fer-ho-.


No em robaran el ser
ni els llepaculs
pagats
ni els crítics
que m'envegen.
Faré el camí tot sol
sense mirar al darrere.


Camino pels meus somnis,
atrafegat i lent.
Voleu venir?
Seguiu-me!


Joan Gimeno.  Montrodon, 27 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada