dimecres, 16 de novembre de 2016

Lluna plena





















No tot és inútil.
Per més que ho pensem
no serà pas la lluna qui marqui
el nostre destí, amor.


Ni tampoc la seva llum o l’anormal grandària,
ni el fet, curiós, de restar embadalits
deixant volar l'esperit
ben disposat d'antuvi.


Ni per Nadal som millors
ni ens tornarà licantrops
una gran lluna plena

per més que s'ho proposi.
 
Ja ho deia Shakespeare.

El nostre futur, estimada,
no depèn pas del cel.

Ens el guanyem nosaltres.


Joan Gimeno.   Montrodon, 15 de novembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada