dimarts, 1 de novembre de 2016

Tots Sants -1962

































Recordo aquells temps
de la castanyera.
Vestida de negre,
amb un davantal
amb la ronya impresa
i un mocador al cap,
vell drap que recull
un cabell curull
de volves de cendra,
arran de les voltes
mantenia viva
cremant tradició
tota l'escalfor
per torrar castanyes.

Recordo l'olor
del fum que empudega
i la imatge vella
dels dits ennegrits
de la castanyera.
Fumeja un bidó,
estri per fer foc
sense xemeneia.

Reposa al costat
un sac d'arpillera
i un cistell de vímets
amb el fruit collit
un vespre furtiu
per la castanyera.

L'envolten, callats,
un gos adormit
i quatre marrecs
que duen, tresors,
dos rals a les mans
i miren goluts
els fruits renegrits,
calents, desitjats,
de la castanyera.


Joan Gimeno.  Vic, 2 de novembre de 2015

3 comentaris:

  1. Quina descripció més rica i encertada, que bonic era veure la castanyera..., i que bé que ho has exposat... Jo vaig sortir a una obra de teatre de menuda que es deia LA CASTANYERA ara la nena rica, quina contradicció he?, m'ha agradat molt.

    ResponElimina