Beurem
aigua salabrosa,
d’aquella
que no plou,
com de llàgrimes, quan,
assedegats d'amors perduts
-o mai acomplerts-
ens adonem que s'ha esgotat
el pou de la comprensió
i quan, amb els ulls fixos a terra,
guaitem, fit a fit, la parella rebel
que a hores d'ara fuig
delerosa i cruel,
cercant les fresques fonts
de plaers molt més nous
a cossos molt més joves.
com de llàgrimes, quan,
assedegats d'amors perduts
-o mai acomplerts-
ens adonem que s'ha esgotat
el pou de la comprensió
i quan, amb els ulls fixos a terra,
guaitem, fit a fit, la parella rebel
que a hores d'ara fuig
delerosa i cruel,
cercant les fresques fonts
de plaers molt més nous
a cossos molt més joves.
Joan Gimeno. Montrodon,
18 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada