Nocturn Op. 9 No.2

Tanca els ulls.
Reposa el teu cap a la meva espatlla.
Plora, si vols. No canviaràs res, fent-ho.
Però fes-ho. Alleuja.
Aprofita-ho. Ara sóc, encara.
Demà tindràs aquí
allò que de mi resti,
però, jo, no hi seré,
i saps com em dol dir-t'ho.

Escoltem junts aquesta nit
un altre cop el nocturn de Chopin.
Deixa que un piano escoli
les seves notes com s'escola la vida.
Sense presses, magníficament pausades,
que res passa si no és l'hora.

Gaudeix de mi. Gaudeix amb mi
aquest nocturn. Que la nit no vegi
com plorem, tots dos, pensant
que demà serà, potser, un de sol
                                           qui plori.

Joan Gimeno.  Montrodon, 16 de novembre de 2016