I
m'he deixat anar
pel pendís relliscós d'uns anys,
massa anys, viscuts en somort,
veient com passa la vida.
pel pendís relliscós d'uns anys,
massa anys, viscuts en somort,
veient com passa la vida.
Arrecerat darrere aquesta taula
he anat veient com cauen
els fulls del calendari
tot
sent notari d’un temps
que
no és el meu.
Potser, i només de tant en tant,
els dies que fa sol, com avui, em pregunto
posseït de fatals atacs de lucidesa,
si
transitant aquesta letargia
puc
dir, sense enganyar-me,
que encara visc.
que encara visc.
Joan Gimeno, Montrodon,
28 d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada