divendres, 4 de novembre de 2016

Àngels caiguts


























Com uns àngels caiguts,
amb les ales tacades per la sang
que com un roig sanglot brolla
sempre incessant per la ferida oberta,
maleirem els déus que ens han desterrat
i la glòria promesa que no assolirem.

Rabejats en el fang de la vida diària
folgarem amb deler i cercarem
intenses matinades d'amor a llunyanes
posades amb llençols manllevats.

Mes... en va. Cap amor percaçat
a la selva del sexe ens donarà la pau
que gaudíem ahir, quan encara érem àngels,
quan ens miràvem els ulls sense escoltar la carn.



Joan Gimeno.   Montrodon, 31 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada