dimecres, 23 de novembre de 2016

Ha arribat la nit a mitja tarda








Dies com avui,
de tempestes sobtades,
fan que sigui més dur
estar sol... i que t'enyori.








Deixem que pedregui,
que caiguin llamps i pluja
i s'obri un cel ennegrit
per núvols de tempesta,
que descarregui amb fúria
l'enuig de tots els Déus.

Siguem tu i jo, malgrat
que el món fineixi en un esclat,
un breu Harmagedon.
Esdevinguem de nou
la vella pols d'estrelles.
Al cap i a la fi, fina pols.
Però pols enamorada.

Joan Gimeno.  Montrodon, 23 de novembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada