dimecres, 2 de novembre de 2016

L’amo del banc























Jau en un banc, tapat amb uns cartons.
Recolza el cap en un coixí llardós que guarda
amb molta cura com si fos un tresor al carro
del Caprabo que un dia va trobar
així que surt el sol i el carrer es desperta.
Les nits que fa molt fred pernocta
en un caixer d'un altre Banc, no el seu,
on guarden els cabals tots aquells grassos
rics que l'han dut fins aquí.
Pernoctar als caixers! La total paradoxa,

reflex fidel i maleït dels temps, estranys,
que ens toca viure..



Joan Gimeno.   Montrodon, 31 d’octubre de 2016

3 comentaris:

  1. Més o menys com sempre no, algú es creu que els temps han canviat?, i això no és res, nosaltres no ho veurem, però serà pitjor com més gent hi hagi al món. M'agradat el llenguatge utilitzat, entenedor i planer.

    ResponElimina
  2. Que ho digui el Dilan no vol dir paraula santa, bo i que sembla que l'han santicat els seus seguidors. Que el dia et sigui del teu gust.

    ResponElimina