Quercus Ílex

Alçaràs els braços, cavaller forçut,
abraçant un cel que no ha estat mai teu.
Arrelat al sòl, vius del sòl i el sol,
de l'aigua dels peus i el sol a les fulles.
 

Reposa tranquil, vell guerrer, que l'hivern és llarg.
No importa la neu, ni aquest vent glaçat.
Ja vindrà el bon temps. Sentiràs de nou
el crit juganer, un piular graciós,
de l'ocell novell que nia a les branques.

Quan caiguis, molt vell, encara ens faràs
un darrer servei. Quan cremis, submís,
enrogit de fúria, donaràs caliu, un vespre d'hivern 

que com el d'avui caigui neu a fora.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de febrer de 2018