La noia del barret de palla

Vaig fer una migdiada única
mirant el teu somriure.
La xafogor i la humitat
d'una tarda a la platja
no van poder aturar
aquell somni tan dolç,
prodigi inesperat
a tocar d'un cel blau,
lluent sense ni un núvol
i un mar tranquil que moria
submís a la sorra daurada.

Va ser un somni insòlit, 
que em va semblar molt breu,
on vaig gaudir de tu
veient-te tan feliç,
tan bruna i tan propera
sota l'encís reixat

del sol quan s'escolava

entremig de l'ordit
d'aquell  barret de palla.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de febrer de 2018