Tenen uns ulls esbatanats
que no miren enlloc
i la certesa amarga
de no tenir refugi.
que no miren enlloc
i la certesa amarga
de no tenir refugi.
Com tu, i com jo,
que ens delim per la pau,
banyats com estem
amb sang fins als genolls,
enmig de tanta guerra.
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada