Inevitable

Tindràs raons que jo no podré entendre,
moments viscuts que mai no he imaginat.
Del teu passat no en sé, ni puc saber-ne,
el teu ahir, és teu. No hi puc fer res.
Vam caminar per dos camins distints.

Vaig ser, poruc, jo, i tu, sempre apressada.
Palplantat, jo. I tu, cercant com boja
aquell destí intuït i esperant-te al final.

Sóc un destí poruc i rarament estàtic
que et va aguardar un quasi etern mig segle.
Jo sóc el teu destí, marcat i inevitable.
                                No pots fugir. Ho tenies escrit.

Joan Gimeno.   Montrodon, 9 de febrer de 2018