Puc escriure Llibertat!,
amb puntura a les parets.
amb puntura a les parets.
Puc cridar: Botxins!,
tan fort com pugui o desitgi.
Puc picar els atuells
fins a omplir-los de bonys
quan m'imposen corones.
Puc omplir els carrers
i lluir llaços grocs
o signar manifestos.
...I no serveix de res!
Però digueu-me, què en faig
d'aquest meu sentiment
de ràbia i d'impotència?
És tan greu voler-se alliberar
quan s'ha ben demostrat
que la corona és, per a nosaltres,
d'espines?
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de febrer de 2017
Sempre arriba el temps que les vinyes sense fruit treuen tots els seus gèrmens amagats. Si no nosaltres, d'altres ho veuran. Sí que serveix d'alguna cosa.
ResponEliminaEsperem-ho.
EliminaEsperem-ho
Elimina