dimarts, 20 de febrer del 2018

...que sigui mort i escrigui



















Resto molt quiet...
No vull que ningú em vegi,
que ja m'arriben al nas
olors d'encens, que crema
en somort, i de cera, dels ciris.
Malbarato el darrer glop
de la resta del dia.

Algú m'enyorarà, potser
sense saber del cert
que vaig morir, fa temps,
i que si avui escric,
és perquè hi ha algú que em pensa
i espera en va un senyal
per desmentir un fet
del tot inversemblant.

Que un mort com jo
s’entesti encara a escriure.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de febrer de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada