La porta i la clau, velles amigues

Fotografia 
d'Alex Vázquez Palacios

Cansada d'esperar, ja mai no s'obre.
La fusta s'ha corcat, larves hi crien.
Ferratges rovellats que no grinyolen
suporten el seu cos al vell ampit.

S’ha  perdut, fins i tot, la clau que obria.
Ningú l'enyorarà, la vella clau, tret
potser, d'ella, que espera revellida
el bes metàl·lic repetit fa molts anys
tantes vegades, d'aquella vella amiga,
prima de cos, tan llarga i desdentada.

Montrodon, 12 de febrer de 2018