No vingueu pas a parlar-me d'un dia excepcional.
Que avui, el sol, s'ha llevat per allà on ho fa sempre
i serà al vespre i a l'oest quan anirà a dormir.
Quan ja has vist passar el temps i marxar
tants amics, i també germans i pares,
ja no et queda per viure cap dia excepcional.
Que avui, el sol, s'ha llevat per allà on ho fa sempre
i serà al vespre i a l'oest quan anirà a dormir.
Quan ja has vist passar el temps i marxar
tants amics, i també germans i pares,
ja no et queda per viure cap dia excepcional.
Conforma't, amb sort, a poder estimar
aquells que encara et quedin, i el tros petit
de sòl que puguis trepitjar amb els peus deformats.
I a suportar, també, això sí, amb prou feina
i amb molta paciència, la
imatge revellida
que et retorni l'espill.
Joan Gimeno. Montrodon, 17 de febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada