Desplego el velam per darrera vegada.
Trinquet i major a tot vent, i reso
als déus per poder arribar, sa i estalvi,
Trinquet i major a tot vent, i reso
als déus per poder arribar, sa i estalvi,
al port que, sé, m'espera.
Lluito, visc, i quan mori deixaré un cos
solcat d'esgarrinxades i de ferides velles,
curades o no, que mostraran
inequívocament el tarannà tossut
i esquerp d'aquell que escriu per fer-ho
i que no espera res de ningú, quan cada matí,
Lluito, visc, i quan mori deixaré un cos
solcat d'esgarrinxades i de ferides velles,
curades o no, que mostraran
inequívocament el tarannà tossut
i esquerp d'aquell que escriu per fer-ho
i que no espera res de ningú, quan cada matí,
batent-se contra el temps, es lleva.
Que la mort em trobi treballant,
recollint o desplegant les veles.
O fent allò que, poc o molt, sé fer.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de febre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada