I romandràs dempeus, com la superba palmera,
els peus, ferrenys a l'esponjosa arena.
Fulles d'aram agitades al vent com uns cabells
rebels i irreductibles. I uns fruits daurats,
penjolls de vers i somnis, maduren sense pressa,
tot esperant que arribi el joiós dia
que algú els pugui llegir.
els peus, ferrenys a l'esponjosa arena.
Fulles d'aram agitades al vent com uns cabells
rebels i irreductibles. I uns fruits daurats,
penjolls de vers i somnis, maduren sense pressa,
tot esperant que arribi el joiós dia
que algú els pugui llegir.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 de febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada