Amor d'estiu

 

Cobreix la neu el perdut pensament.
Com els camins, les comes i les valls,
ha sucumbit al blanc mantell del temps.
Jardins d'hivern tot despullats de flors
i ocells piocs estarrufats pel fred
resten inerts, esperant nou escalf
d'un temps ben ple de sol primaveral.

I tu, tan lluny, no et dignes a pensar
ni un sol moment en aquest pobre llop
que udola trist, amb els peus a la neu,
i malparlant del teu amor tan lleu
que ha transitat del t'estimo a l'adéu,
tot desertant, quan ha arribat l'hivern.

Joan Gimeno.  Montrodon, 16 de febrer de 2018