Petita, salada, ridículament insignificant,
que llisques, lleugera, de la mateixa manera,
rostos avall d'una galta tendra
que pels solcs, immensos, de les pells
marcades per les inclemències del destí
i d'una llarga vida.
que llisques, lleugera, de la mateixa manera,
rostos avall d'una galta tendra
que pels solcs, immensos, de les pells
marcades per les inclemències del destí
i d'una llarga vida.
Què tens, llàgrima, que iguales el plor
i el sentiment de no importa qui,
ni dels anys que tingui?
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada