Em miraràs els ulls
tot sabent que m'escapo,
amb la intenció, vana
intenció però,
de poder retenir-me.
Un intent va, si és
que un se'n va de veres.
Passarà un àngel
- potser una papallona-
de puntetes, lleuger,
sobre el nostre silenci.
No gosaràs dir res,
no trobaràs paraules,
tot sabent que m'escapo,
amb la intenció, vana
intenció però,
de poder retenir-me.
Un intent va, si és
que un se'n va de veres.
Passarà un àngel
- potser una papallona-
de puntetes, lleuger,
sobre el nostre silenci.
No gosaràs dir res,
no trobaràs paraules,
i em miraràs els ulls.
Serà el més dur silenci.
Serà el primer de tots
aquells que seguiran,
de tots els que vindran,
Serà el més dur silenci.
Serà el primer de tots
aquells que seguiran,
de tots els que vindran,
obsessius,
després del comiat.
després del comiat.
Joan Gimeno. Montrodon, 10 d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada