Claror d’abril, de pàtria
que mor amb mi, quan miro
els anys i els pas: viatge
al llarg de lents crepuscles.
Salvador Espriu
Cementiri de Sinera III
Cementiri de Sinera III
Quin maleït atzar et va allunyar de mi
i va esborrar l'estret viarany
que porta al lloc obac i estrany
on reposes per sempre?
I quin va ser el pecat que em va deixar
per penitència la soledat cruel, voltat
de tanta gent que passa insolent
sense ni oir el meu plor?
Quin clam callat hauré de llençar al vent,
quina quietud hauré de conquerir
abans de conquerir, com tu,
la gran quietud eterna?
i va esborrar l'estret viarany
que porta al lloc obac i estrany
on reposes per sempre?
I quin va ser el pecat que em va deixar
per penitència la soledat cruel, voltat
de tanta gent que passa insolent
sense ni oir el meu plor?
Quin clam callat hauré de llençar al vent,
quina quietud hauré de conquerir
abans de conquerir, com tu,
la gran quietud eterna?
Joan Gimeno. Montrodon, 13 d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada