dijous, 27 d’abril de 2017

Màrfega





 














Conservo un matalàs amb taques de suor
i d'altres excrecions; el testimoni mut
d'allò que va passar i que serva el record
d'uns cossos enfebrats, turgents
i assedegats de noves experiències.
Jau, ara arraconat, dolgut i ple de pols
al fons humit i fosc d'un sòrdid guardamobles.

Avui, tu i jo, dormim en llits
molt més lluïts i en cambres més luxoses.
No em pots negar, però,
que allò que vam sentir
damunt d'aquella màrfega,
ha esdevingut, per sempre, irrepetible.
 
Res no es pot comparar
a aquell esclat de vida
farcida de mancances
i rica en il·lusions.
Com tota incipient vida.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 d’abril de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada