Grisejo

És en els dies com avui
en els que mimetitzo
tots els meus afanys
d'home gris.

Són aquells dies
on puc amagar enmig
d'unes gotes de pluja
que es deixen caure,
suaument i lentes,
les llàgrimes que vesso
pels temps passats,
pels amors perduts
i, per què no, pel que vaig
voler ser i no vaig assolir.

Gris, com els núvols
d'una primavera
amb vesta de tardor.
Com els carrers mullats
per una pluja fina.
Gris, com jo sol.
I com, al capdavall és,
tota una humanitat
que més aviat,
i sense adonar-se'n,
normalment griseja.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 d’abril de 2017