dilluns, 17 d’abril de 2017

Passa imparable, la vida








 





















Morirem, sí,
però no s'acabarà la vida.

Es trencaran els vidres
i perdrem les ventalles.
La fusta, resseca,
ja no ajustarà i passaran,
inclements, la pols i el vent,
per aquella finestra
per on miràvem, fa temps,
el carrer i la gent.

No hi haurà ningú,
ni res quedarà dedins la casa.
Potser un arbre atrevit
desafiarà la gravetat
pujant cap al cel
aprofitant que el sostre
va caure fa temps.

Una enfiladissa
colonitzarà agosarada
les portes, ara velles,
lligades amb filferro.

Passarem.
Tal com van passar els pares.
Moltes generacions, passaran.
La vida, però, prosseguirà imparable.



Joan Gimeno.Montrodon, 17 d’abril de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada