dimecres, 26 d’abril de 2017

Foren bones



























Foren bones
aquelles nits d’hivern i d'infantesa,
de fred intens i estufa de clofolles,
d'olor de fum, de sutja i glaç als vidres.

Jo dormia amb un gat, en 'Mèu',
el meu, entaforat als peus del llit,
dintre els llençols, sota el gruix de tres mantes.
Mai vaig saber ben bé com carall respirava.

Foren bones. 
I ho van ser malgrat
el fred, el fum, la pols, el gat,
i aquell temps de postguerra.

Almenys és així com sempre les recordo...
Coses del temps, deu ser.
                                 Prou bones!

Joan Gimeno.   Montrodon, 25 d’abril de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada