Cada cop més ingràvida,
com una fulla seca
que s'abandona a l'ímpetu
arrauxat de la ventada.
Així estàs, present al meu record
amb aquell deix tan dolç
de la malenconia.
Què teniu els records
que guardeu només
els bons moments
d'una manera vívida,
enterbolint fins a amagar
aquells altres, ingrats,
que es van viure amb angoixa?
Em vas fer mal, ho sé.
Però aquells moments tan bells
han envellit millor, que els records,
ara esvanits, de tantes traïdories.
com una fulla seca
que s'abandona a l'ímpetu
arrauxat de la ventada.
Així estàs, present al meu record
amb aquell deix tan dolç
de la malenconia.
Què teniu els records
que guardeu només
els bons moments
d'una manera vívida,
enterbolint fins a amagar
aquells altres, ingrats,
que es van viure amb angoixa?
Em vas fer mal, ho sé.
Però aquells moments tan bells
han envellit millor, que els records,
ara esvanits, de tantes traïdories.
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de
març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada