Tan se val

Es desperta la platja sembrada
d'armilles de color de taronja madura,
un matí qualsevol, d'un mes qualsevol,
juliol o agost, o gener... tan se val,
no serà pas un mes de vacances.

Ens impregna l'olor de mort,
com qui fa olor de la crema pel sol
abundosa a les platges de moda.

Ens reunim per enyorar els morts
que no han tingut tanta sort
- o potser sí, ves a saber - com nosaltres.

Enyorarem, els morts, una vegada
haurem fet el recompte, i aquella
terra, nostra, de la que ens van fer fora,
de la que vam fugir per no morir allà
i anar-ho a fer al mar o - tan se val-
aquí, a una platja deserta.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 d’abril de 2017