Se'm fa estranya aquesta laxitud.
Aquest pensar que res ja no va amb mi.
Aquest passar de tot, i no pensar en l'amor
carnal, només. En l'altre sí que hi crec.
Mirar amb els ulls cansats les dones
quan a dones, i no sentir el desig encès
i desfermat que abans em produïen.
Saber que no tinc temps
per començar de nou
i amb prou feines podré
enllestir el que estic fent.
Sóc com aquell cavall vell
que no trota content
ni quan torna a la quadra.
Aquest pensar que res ja no va amb mi.
Aquest passar de tot, i no pensar en l'amor
carnal, només. En l'altre sí que hi crec.
Mirar amb els ulls cansats les dones
quan a dones, i no sentir el desig encès
i desfermat que abans em produïen.
Saber que no tinc temps
per començar de nou
i amb prou feines podré
enllestir el que estic fent.
Sóc com aquell cavall vell
que no trota content
ni quan torna a la quadra.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada