Passo la maroma amb els ulls embenats

Curull de tot, cansat,
desert de sentiments,
passaré la maroma.
Tossut, cercaré, caminant
un trajecte incert i perillós
per la corda fluixa,
tot el que em va mancar
quan vivia a peu pla.

Confio que m'espera
a l'extrem intuït de la maroma
un nou espai i una nova vida.
O bé, una nova terra,
gentil i acollidora,
on trobar l'amor...
o, qui sap si, morir en pau.

Joan Gimeno.   Montrodon, 18 d’abril de 2017