divendres, 21 d’abril de 2017

Diluït a la sang




















Viatjo silent, polissó d'amor, per les teves venes.
A cada batec, entro i surto d'un cor que no vol ser meu
i respiro l'aire d'uns pulmons que inspiren anhels
d'unes altres boques que no són la meva.

Em sento estrany recorrent el teu sexe
i recordo, enyorat, el dia que,
quan no era sang, també el posseïa.

Et vaig estimar tant que he restat presoner,
condemnat a vagar eternament
pels confins més pregons del teu cos,
inclement i orgullós,  que m'obvia.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 d’abril de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada