Arribarà la nit.
I quan s'esvaeixi el sol
i restin deserts
els empedrats carrers,
la pau, ballant
amb un insolent silenci,
es farà mestressa
de cada raconada
i serà, només aleshores,
que gosaran, els somnis,
furtar a la gent
la dura realitat
que es tornarà a fer forta
quan novament regni,
I quan s'esvaeixi el sol
i restin deserts
els empedrats carrers,
la pau, ballant
amb un insolent silenci,
es farà mestressa
de cada raconada
i serà, només aleshores,
que gosaran, els somnis,
furtar a la gent
la dura realitat
que es tornarà a fer forta
quan novament regni,
a trenc de dia,
aquella llum encegadora
d'un immens sol de justícia.
aquella llum encegadora
d'un immens sol de justícia.
Joan Gimeno. Montrodon, 24
d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada